Sóc mestra, sense pors i sense complexes.
Sóc mestra, m'honro de ser-ho i estic orgullosa de la meva professió.
Sí, tinc dos mesos de vacances i un horari de docència directe bastant dens.
Sóc mestra, treballo a l'aula i fora d'ella i la gent no ho sap i a mi no m'importa.
Sóc mestra i no discuteixo sobre els dies de descans dels bombers, ni els dels funcionaris de presons.

Sóc mestra i quan vaig al metge no li discuteixo el seu diagnòstic, només espero que em curi.
Sóc mestra i quan vaig per l'autopista, condueixo amb confiança perquè sé que la va dissenyar un enginyer de camins.
I vostès, qui són? Per què s'atreveixen a dir que treballo poc i malament?
Sóc mestra i ensenyo cada dia el camí a seguir per aconseguir les competències d'una professió.
Sóc mestra i cada curs rebo nens dels que aprenc tant com ells de mi.
I vostès, qui són? Per què s'atreveixen a dir que treballo poc i malament?
Sóc mestra i treballo cada dia amb persones sensibles i fràgils perquè encara no han assolit la maduresa.
Sóc mestra i intento inculcar treball, esforç i dignitat per aconseguir l'èxit personal.
I vostès, qui són? Per què s'atreveixen a dir que treballo poc i malament?
Em baixen el sou, em pugen les hores de feina, m'incrementen els alumnes a l'aula…



JO SÉ QUI SÓC!!!
Però… vostès, qui creuen que són??


This entry was posted on 20:25 and is filed under , . You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

14 comentaris:

    Joel Artigas ha dit...

    M'ha encantat aquesta publicació Diana. També trobo que tens un bloc molt interessant per això ja et segueixo!

    Si vols pots fer el mateix amb el meu bloc Educació i les TIC Moltes gràcies. Salutacions. Ens llegim!

  1. ... on 17 de desembre de 2011 a les 11:06  
  2. Marta ha dit...

    Quantes veritats en un text tant curt! I tant, què s'han pensat!
    Gràcies per publicar aquesta reflexió tan coherent i tan ben resumida. Amb el teu permis, hi faré un enllaç des del meu blog.
    Salutacions.

  3. ... on 17 de desembre de 2011 a les 12:28  
  4. Aprendiendo desde mi ventana ha dit...

    Un text molt bó! Si es pareix bé el copiaré al meu bloc y t´enllace.
    Moltes gràcies per les teues aportacions i materials. ;)

  5. ... on 18 de desembre de 2011 a les 21:51  
  6. Anònim ha dit...

    Molt bé Diana. Un escrit que reflecteix molt bé com ens sentim molts i moltes mestres.

  7. ... on 19 de desembre de 2011 a les 23:33  
  8. Carín ha dit...

    M'encanta aquesta reflexió. No he trobat mai unes paraules tan adequades per reflexar el que penso. Amb el teu permís, m'ho copio d'estat al Facebook! Moltes gràcies. Carín

  9. ... on 28 de desembre de 2011 a les 20:02  
  10. Anònim ha dit...

    A mi també m'ha agradat aquesta reflexió. Si et sembla bé el compartire´amb els meus companys i amistats. Posaré l'enllaç del teu bloc, que m'agradat molt i està molt "treballat"Moltes gràcies

    Carme

  11. ... on 4 de gener de 2012 a les 13:25  
  12. Isabel ha dit...

    ¡Estupenda reflexión! ¡Me encanta! Está cargada de razón. Soy andaluza y MAESTRA. Sigamos luchando con ilusión en nuestra profesión tan digna. No importa que no reconozcan nuestra labor, nosotros llegamos a la escuela a dar lo mejor. Recogemos resultados en las miradas tiernas de nuestros alumnos, en cada uno de sus aprendizajes...y nos animamos a seguir enseñando...ES NUESTA VOCACIÓN.

  13. ... on 6 de gener de 2012 a les 17:28  
  14. Diana ha dit...

    Gràcies pels comentaris. El text no és meu, el vaig veure penjat al Facebook i em va encantar perquè transmet el que penso i crec de la nostra professió. M'alegra molt que en feu difusió. Gràcies!

  15. ... on 2 de febrer de 2012 a les 9:02  
  16. Anònim ha dit...

    Gràcies per compartir aquest text amb tots nosaltres...gràcies

  17. ... on 27 de febrer de 2012 a les 1:16  
  18. Diana ha dit...

    De res! Encantada de compartir-lo amb vosaltres!

  19. ... on 3 de març de 2012 a les 16:20  
  20. Toni Martínez ha dit...

    Fenomenal reflexió Diana, em sento reflectit en cada paraula que has escrit. Enhorabona pel blog.

  21. ... on 14 de març de 2012 a les 13:21  
  22. isabel ha dit...

    Acabo de leer el texto y me ha encantado. Igual que tu Blog!. Si no te importa lo publicaré en mi blog y te enlazaré. Muchas gracias por compartirlo. Isabel

  23. ... on 1 de maig de 2012 a les 20:24  
  24. Inès ha dit...

    Boníssima reflexió Diana, si no et sap greu ho publicaré al facebook posant el teu enllaç.
    Acab de descobrir el teu blog i m'ha agradat molt, a partir d'ara ja tens una seguidora més. Moltíssimes gràcies!

  25. ... on 18 d’octubre de 2012 a les 20:37  
  26. Mireia Torrent ha dit...

    MOlt bo aquest escrit, jo també l'havia vist al facebook. Això també va pels que estem a la privada!!
    un petonàs!

  27. ... on 18 de novembre de 2012 a les 22:06